Esteu aquí


Repte Barcelona Dades Obertes Tercera edició (Virtual*)_2020. Projectes Finalistes





Presentació

Donades les excepcionals circumstàncies derivades de la COVID-19, el Repte Barcelona Dades Obertes Tercera edició_2020 ha evolucionat per adaptar-se a aquest nou context que ha sobrevingut de forma inesperada, modificant-se primer el calendari i després, orientant els criteris de presentació dels treballs a un format telemàtic i virtual.

L'objectiu ha estat sempre oferir les màximes facilitats a la participació i donar la màxima visibilitat als treballs que l'alumnat ha realitzat amb gran dedicació i esforç, sota la tutela i l'acompanyament dels seus professors. Tot i això tenim molt present que les circumstàncies no han estat gens fàcils i alguns centres no han pogut finalment lliurar els seus projectes.

Així doncs, en aquest inesperat context, l'organització del Repte Barcelona Dades Obertes Tercera edició(Virtual*)_2020 considera finalistes tots els treballs presentats i lliurarà als centres educatius i als autors dels projectes un diploma personalitzat de l'Ajuntament de Barcelona acreditatiu de la seva participació.

A continuació mostrem tots els projectes finalistes per ordre alfabètic, amb les valoracions i les recomanacions que un membre del jurat d'experts del concurs fa específicament als autors de cada un d'ells.



Projectes finalistes

Centre educatiu: Escola Virolai

Projecte: Status Quo d'una Barcelona Desenvolupada Sosteniblement
Autor/es: Arnau Tugas, Guillem Boigues i Ona Barbero
Tutor: Alberto Pozo
Curs: 4t E.S.O.

Infografia, memòria i vídeo presentació:






Opinió del jurat


Comentari: Es tracta d'un projecte amb un objectiu ambiciós i ben explicat i sustentat (bona introducció i informacions complementàries). Tot i això, les dades emprades no tenen prou profunditat per respondre la pregunta plantejada, i la seva anàlisi és poc extensa per la simplicitat de les dades escollides. Això porta a unes conclusions que són interessants però estan poc connectades amb el contingut de l'anàlisi. La infografia és certament interessant i ben plantejada, amb tècniques com l'ús de mapes de calor i el correcte ús de diagrames circulars. Tot i això, recomano com a millora el principi de "menys és més”, ja que a voltes pot semblar una mica carregat per l'observador.

A destacar: De la infografia cal destacar d’una banda l’ús creatiu dels mapes de calor així com de diverses tècniques de representació de dades: Diagrames de barra, seccions circulars i mapes. D’altra banda, de la memòria cal mencionar la introducció al tema, presentant el problema, l’anàlisi i les hipòtesis de partida i l’edició del text.

Proposta de millora/continuïtat: Per millorar el treball fóra bo expandir l’anàlisi inciat tant en abast (més datasets) com en profunditat (més anàlisi). Caldria ampliar l’anàlisi i definir preguntes concretes a respondre amb les dades, que permetin enfocar el tema principal de veure quins barris estan més preparats per fer la transició ecològica. En l'àmbit quantitatiu, estaria bé comparar valors de barris i veure correlacions entre la renda, i altres indicadors socioeconòmics. També fóra bo analitzar les dades de concentracions de pol·lució disponibles al portal open data. En l'àmbit d'infografia, estaria bé emprar un mapa de diferències entre punts de recàrrega i benzineres i presentar tant els % com els valors absoluts en els diagrames circulars. Pel que fa al diagrama de barres, també pot ser bona idea representar les diferències relatives entre barris, per posar de manifest el desequilibri entre ells.

Opinió a càrrec de: Oleguer Sagarra


Centre educatiu: Institut Josep Comas i Solà

Projecte: La ZBE a Barcelona: és una mesura suficient per a prevenir el dèficit d'atenció en infants lligat a la contaminació?
Autor/es: Aya Bouaqaiq Benabed, Anthony Araujo Gómez, Aishmal Ahmad Bahawal i Nalain Abbas
Tutors: Fernando M. Jiménez i Eva Gorrochategui
Curs: 4t E.S.O.



Infografia, memòria i foto de grup:








Opinió del jurat


Comentari: El tema del projecte és original, d'actualitat i amb impacte. La memòria presenta una descripció molt precisa del problema a la introducció, marcant molt clarament els objectius, seleccionant els datasets i fent-ne una anàlisis correcta del mateixos, amb una bona estructura i presentació.

A destacar: Es tracta d'un treball amb objectius ben definits, alineats amb les dades usades, molt bona justificació (amb cerca de bibliografia inclosa), bona metodologia i una molt bona memòria.

Proposta de millora/continuïtat: Hi ha dos punts principals de millora: la infografia i l'apartat de crítica i limitacions. La infografia no representa completament el treball realitzat i no respon a la pregunta plantejada. A l’apartat de crítica i limitacions seria interesant reflexionar si la ZBE a Barcelona és una mesura suficient per a prevenir el dèficit d'atenció en infants lligat a la contaminació.

Opinió a càrrec de: Helena Ramalinho


Centre educatiu: Institut Dr. Puigvert

Projecte: Millor barri per formar una família a la ciutat de Barcelona
Autor/es: Arnau Gómez, Biel Altés, Max Miralles i Nel Martínez
Tutors: Choni Morillo, Cristina Lluch i Oriol Ventura
Curs: 1r Batxillerat

Infografia i memòria:






Opinió del jurat


Comentari: Tant la memòria com la infografia estan molt ben treballades i aconseguides. L'objectiu que es planteja està ben definit i representa una aportació innovadora i d'actualitat. Les dades utilitzades són les adequades per l'objectiu plantejat i, a més, a mesura que es van usant en l'anàlisi, es va justificant el perquè de la seva selecció. Els mètodes d'anàlisi estan explicats amb claredat i són els adequats per assolir l'objectiu plantejat i, per tant, es conclou correctament.
En la infografia, han estat molt encertats els elements de disseny i de representació que s'han emprat per visualitzar tant el resultat final com la manera com aquest s'ha obtingut (metodologia i anàlisi). L'únic que es troba a faltar i és important és la llegenda on es presenta la interpretació de la gradació del color en els mapes.

A destacar: El treball en general és excel·lent però si cal destacar algun aspecte en particular, aquest hauria de ser el de la capacitat autocrítica que es mostra a l'hora de reflexionar sobre el mateix treball. En especial, les seves possibles limitacions així com la manera en què aquestes podrien ser solventades.

Proposta de millora/continuïtat: El treball seria millorable en dos aspectes: en primer lloc, en totes les representacions s'usa el color fosc per representar els aspectes desitjables. En canvi, en el cas dels Incidents, això s'inverteix i el color fosc passa a ser l'aspecte indesitjable. Això el que fa és trencar una certa homogeneïtat en la manera com es representen les dades. Per no portar a confusions es podria haver representat, per exemple, la seguretat, que es podria obtenir com la inversa del nombre d'incidents. En segon lloc, falta una justificació del motiu que ha portat a escollir la ponderació de cada variable. Tot i que en la memòria es reconeix el caràcter subjectiu d'aquesta ponderació, és precisament per aquesta subjectivitat que fa falta, més que en qualsevol altre cas, una justificació de per què s'ha decidit aquesta i no pas una altra.

Opinió a càrrec de: Laia Albors


Centre educatiu: Institut Quatre Cantons

Projecte: Mapeig de l'arbrat dels voltants de l'IES 4 Cantons
Autor/es: Amin el Alma, Àlex Cebriano, Manel Gutiérrez, Eloi Puig, Jaume García i Gerard Sancho
Tutor: Joaquim Font
Curs: 3r E.S.O.

Infografia i informació APP TREEFINDER:






Opinió del jurat


Comentari: El projecte TreeFinder desenvolupa una aplicació mòbil sobre un conjunt de dades obertes de Barcelona: l'arbrat viari georeferenciat. L'eix central del treball ha estat el desenvolupament de l'aplicació que ens permet visualitzar aquest arbrat en una zona concreta de Barcelona sobre un mapa en el mòbil.

A destacar: El desenvolupament d'una aplicació mòbil és un exercici complexe però molt valuós pels alumnes i des d'aquest punt de vista és un treball molt interessant. A més a més, el plantejament, basat en usar l'aplicació com un lligam entre dades externes i un lloc concret del món real, pot ser una bona base per pensar més enllà de la tecnologia i tenir una visió crítica sobre els seus usos.

Proposta de millora/continuïtat: L'aplicació es podria fer servir com a base per fer un treball amb més valor afegit a partir de l'anàlisi de les dades. Per exemple, mostrar l'arbrat al voltant d'un institut/lloc de Barcelona i visualitzar les diferències entre aquell institut/lloc i la resta de Barcelona. Amb això l'usuari seria conscient no només del que hi ha al seu voltant sinó també de les seves mancances, privilegis o potencial de millora.

Opinió a càrrec de: Jordi Vitrià


Centre educatiu: Institut Vila de Gràcia

Projecte: Evolució dels accidents de trànsit al Poblenou en relació amb les superilles
Autor/es: Valentina Ávalos, Robin Gill, Marcel Estrella i Joel Rocasalbas
Tutors: Laura Conti i Reyes Peiró
Curs: 4t E.S.O.

Infografia i memòria:






Opinió del jurat


Comentari: El projecte “Impacte de les superilles en els accidents de trànsit” dels alumnes de l’Institut Vila de Gràcia, proposa avaluar a partir de dades obertes el cas de la superilla del Poblenou. El treball fa servir dades geolocalitzades dels accidents de trànsit a barcelona, i compara la seva evolució a partir de la implantació de la superilla.

A destacar: Tot i desenvolupar el treball en un context complicat pel confinament, els autors han fet un treball molt interessant i d’actualitat. A partir del plantejament de les seves professores, es detalla la metodologia seguida, i com aquesta es va veure afectada pel confinament. Gràcies a les dades geolocalitzades d’accidents de trànsit, els estudiants han pogut analitzar l’evolució d’aquests accidents i relacionar-ho amb la implantació de la superilla, fent una comparativa entre diferents anys i barris. El treball conclou que porcentualment s’han produït menys accidents a la zona a partir de la implantació de la superilla.

Proposta de millora/continuïtat: Gràficament, es podria haver ampliat la zona d’interés per visualitzar millor les dades, i entendre a simple vista l’impacte de la superilla. Per completar i recolzar les conclusions del treball, i a partir del mateix conjunt de dades, es podria comparar el nombre d’accidents amb anys anteriors a la implantació de la superilla, així com distingir entre tipologies d’accidents (per exemple, vehicles involucrats). En un futur, quan les superilles estiguin consolidades en altres zones de la ciutat, es podria comparar l’impacte entre elles per descartar altres causes. Finalment, les dades també es podrien haver creuat amb els índexs de pol·lució per validar l’impacte des de la perspectiva ambiental.

Opinió a càrrec de: Joan Melià


Consideracions generals del jurat


Comentari: En primer lloc, vull felicitar a tots els centres que han participat en aquesta tercera edició del Repte Barcelona Dades Obertes, ja que s’ha complert l’objectiu principal d’aquest esdeveniment: introduir les dades obertes als centres educatius de la ciutat. Tots els projectes han fet un treball important amb conjunts de dades obertes, per tal de comprobar la correcció de la hipòtesi plantejada, d’acord amb l’anàlisi, transformació i correlació d’aquestes dades.

A destacar: Tots els projectes han presentat un resultat final. La majoria en forma d’infografia i un dels projectes, fins i tot, ha desenvolupat una aplicació mòbil. En aquest sentit, cal destacar l’esforç realitzat en tots els projectes, atesa la actual situació sanitaria.

Proposta de millora/continuïtat:
Per tal de millorar, s’hauria d’incidir en els següents apartats:
- Conjunt de dades utilitzats: Seria interessant fer servir més conjunts de dades (datasets) que permetin interrelacionar més variables, i molt important, justificar perquè s’han triat i d’on s’han obtingut.
- Anàlisi de les dades: Cal treballar més aquest apartat, justificant i raonant cada elecció.
- Memòria del projecte: Aquest és un pilar bàsic vital en qualsevol projecte. La memòria descriu l’objectiu del projecte, les hipòtesis de partida, la metodologia emprada, les decisions preses i la justificació d’aquestes. Tots els projectes han tingut algun «entrebanc» en aquest apartat.
- Representació gràfica-infografia: Aquest és el resultat final del projecte i acostuma a ser a on tothom posa més atenció. Una infografia tracta de mostrar la resposta a la pregunta que planteja. En aquest apartat cal cuidar la coherència, tant en els colors emprats com en els elements gràfics. Quan mes «neta» sigui la infografia, millor. Cal fugir d’omplir-la amb text excessiu, que distreu o «embolica» la percepció de l’observador.

A càrrec de: Enric Rubio




Agraïments i cloenda

Tant a tots els que han pogut finalitzar els seus projectes com també a aquells que no els ha estat possible, l'organització els felicitem i els fem arribar el nostre reconeixement i agraïment pel seu esforç, interès i adhesió a la iniciativa reconeguda com el principal exemple del primer principi del "Decàleg de principis de dades ciutadanes" per la xarxa de ciutats Eurocities.

Esperem que tant per els alumnes com per els professors que han tingut l'oportunitat de treballar amb aquest nou recurs educatiu, les dades obertes, participar en aquest concurs hagi estat una experiència formativa enriquidora i els sigui útil en el futur.

També volem agrair la tasca del jurat, reconeguts docents i professionals que ens ofereixen el seu temps i la seva expertesa de forma totalment altruista i desinteressada i que juguen un paper fonamental en aquest concurs.

Per finalitzar, el Sr. Màrius Boada, Director de l'Oficina Municipal de Dades de l'Ajuntament de Barcelona, tanca aquesta edició felicitant a tots els concursants i alhora expressant el seu desig de realitzar una nova edició en un entorn més favorable que enguany.