Gemma Urgell. 17-02-2015 Juanjo Vidal ,geògraf, és l’autor d’una visualització sobre arbrat viari a Barcelona feta a partir d’un conjunt de dades del portal OpenData. Anteriorment també ha fet visualització sobre els Punts d’Accés WiFi de Barcelona o sobre les Festes del Pilar de Saragossa, entre d’altres. En aquesta conversa ens explica els beneficis d’aprofitar les dades georeferenciades i de diverses temàtiques Open Data pels municipis. Vidal és investigador predoctoral al Grup d’Investigació en Mètodes i Aplicacions en Teledetecció i Sistemes d’Informació Geogràfica (GRUMETS) de la UAB.

Per què vas decidir fer la visualització de l’arbrat viari de Barcelona?
L’obertura d’aquest grup de dades sobre l’arbrat viari era molt recent i vaig tenir curiositat d’usar-los, veure quin format tenien, si era senzill o no de georeferenciar i devisualitzar-ho en una aplicació com Carto DB, eina que facilita visualitzacions molt atractives. Tanmateix, així com en d’altres conjunts de dades obertes, encara no segueixen un estàndard pel que fa a la seva estructura i va ser necessari fer-hi una petita transformació per a poder treballar-les bé. El resultat pot servir per fer-se una idea de quins punts de Barcelona tenen més densitat d’arbres i, si per exemple, es posessin altres grups de dades com les dels preus d’habitatge, o sobre equipaments, un ciutadà que busqués una casa a Barcelona, tindria més elements per valorar on viure.

Les noves tecnologies fa temps que ja s’apliquen en el camp de la geografia. Quines oportunitats i aplicacions tenen?
En el món de la geografia, i altres disciplines afins, ja fa temps que s’utilitzen les TIG (Tecnologies de la Informació Geogràfica) com ara la Teledetecció i els SIG (Sistemes d’Informació Geogràfica) per capturar, gestionar i analitzar tot tipus de dades georeferenciades i de diverses temàtiques Aquestes funcions permeten treure patrons de comportament espacial que poden ajudar a entendre fenòmens naturals i socioeconòmics. En els darrers anys, gràcies a l’increment de les aplicacions mòbils així com a una major disponibilitat de dades obertes, l’ús de dades georeferenciades ha anat en augment, i més encara fora de l’àmbit científic o tècnic. El fet de poder superposar diferents grups de dades geolocalitzats en qualsevol aplicació que utilitzi un motor base de mapes, com ara OSM (Open Street Maps), permet posar en relació aquestes dades entre si, obrint un gran ventall d’oportunitats. Per exemple, des de trobar un restaurant japonès a menys d’un km de la platja i que estigui comunicat per transport públic, a determinar la localització idònia d’un futur comerç en funció de variables com la densitat de població, edat i nivell cultural d’aquesta població, preu dels locals, presència d’altres punts de competència, etc. Variables, la majoria d’elles, disponibles actualment a Open Data BCN.

Acostumes a utilitzar altres dades obertes per fer altres treballs?
Si, per exemple ara farà un any vaig fer aquesta visualització sobre els Punts d’Accés WiFi de Barcelona partint també de dades obertes de l’Ajuntament; o aquesta sobre les Festes del Pilar 2013 de Saragossa on vaig vincular els espais amb les activitats que s’hi feien, les parades de transport públic i informació referent als minuts d’espera en temps real, o aquesta de terratrèmols superiors a 6 graus durant els últims 20 anys.

“Alliberar dades fomenta la democratització real de la informació"

Quines eines uses i recomanes?
Sobretot utilitzo programari SIG, de teledetecció i geoprocessament estadístic, com Miramon. Aquest és un programa gratuït per tècnics i universitats i desenvolupat a Catalunya per part de membres del Grup de Recerca?GRUMETS i la Universitat Autònoma de Barcelona (creat pel Dr. Xavier Pons) amb les mateixes funcions que altres programaris del mercat menys accessibles per l’elevat cost de les seves llicències . També uso ArcGIS, QGIS, Envi, R, entre d’altres. Carto DB i MapBox són aplicacions on-line molt útils per fer visualitzacions i per traslladar coneixements al client, en el context de la docència, difusió de la recerca, periodisme, etc.

Com valores el treball actual de les administracions per obrir dades que puguin ser utilitzades per d’altres?
Està començant, cada cop hi ha més dades obertes però n’hi podrien haver moltes més. També s’hauria de fer un esforç perquè els formats siguin estàndards, com els de l’OGC (Open Geospatial Consortium), i més fàcils d’usar i integrar pels usuaris. Alliberar dades fomenta la democratització real de la informació, i com més fàcil sigui el seu accés més es fomentarà una societat participativa i identificada amb el seu entorn.