FAQs
Sobre l'open data
D’aquesta forma la societat, ciutadania, empreses, universitat i qualsevol altra institució, pot accedir-hi fàcilment per informar-se o per crear nous serveis augmentant el valor social i, si s’escau, també el valor comercial.
Així doncs, facilitar la informació pública en formats oberts per tal que tothom en pugui fer ús és anar més enllà del simple procés de permetre la reutilització de la informació: és retornar a la societat les seves dades públiques i fomentar que les utilitzi per tot allò que desitgi.
Les administracions públiques disposen de molta informació necessària per dur a terme els serveis públics que aquests sol·liciten. Però aquesta informació pot tenir molta més utilitat, per tant, retornar-la als ciutadans permet que aquests la puguin reutilitzar per a altres finalitats i augmenti el benefici d’aquesta informació.
Un projecte d'open data ha de treballar sota següents objectius
- Obrir dades públiques de tots els sectors de la institució.
- Contribuir al canvi de la cultura de la reutilització de la informació pública.
- Estimular l’ús i reutilització de les dades obertes.
- Potenciar la iniciativa d’obertura de dades públiques en altres institucions públiques i privades
- Promocionar el teixit econòmic mitjançant aquesta iniciativa.
La Directiva Europea 2003/98 / CE, de 17 de novembre de 2003, relativa a la reutilització de la informació del sector públic, va establir un conjunt de normes per al tractament de la informació pública reutilitzable. Aquesta va ser esmenada com Directiva 2013/37/UE, el 26 de juny de 2013, i transposada a nivell estatal com Llei 18/2015, de 9 de juliol, modificant l'anterior Llei 37/2007, de 16 de novembre, sobre reutilització de la informació del sector públic. La Llei 18/2015 té per objecte la regulació bàsica del règim jurídic aplicable a la reutilització dels documents elaborats o custodiats per les administracions i els organismes del sector públic.
D'altra banda, i relacionat amb l'obertura de dades públiques, existeix normativa addicional, com és la Llei estatal 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern i la Llei autonòmica 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Aquestes lleis tenen com a objecte fomentar la participació ciutadana, obligant a les entitats públiques a donar compte a la ciutadania, d'acord amb el principi de responsabilitat, de la seva activitat i de la gestió dels recursos públics.
Sobre l'ús de les dades
- CSV: Els arxius CSV (Comma-Separated Values) són un tipus de document obert que representa taules amb columnes separades per comes i files per salts de línia.
- XLS, XLSX: El format XLS, XLSX fa referència als arxius que fa servir el programa de càlcul Microsoft Excel. Les dades estan presentades en línies i columnes.
- XML: Els arxius XML (eXtensible Markup Language) es basen en un llenguatge desenvolupat pel World Wide Web Consortium (W3C) que permet definir la gramàtica de llenguatges específics per estructurar grans documents.
- RDF: Els arxius RDF (Resource Description Framework) són especificacions del World Wide Web Consortium (W3C) dissenyats originalment com a models de metadades. El seu ús habitual és per donar una descripció conceptual a les pàgines web.
- JSON: Acrònim de JavaScript Object Notation, és un format de text lleuger per a l'intercanvi de dades. És un subconjunt de la notació literal d'objectes de JavaScript encara avui, per la seva àmplia adopció com a alternativa a XML, es considera un format de llenguatge independent.
- KML: Els arxius KML (Keyhole Markup Language) especifiquen un conjunt de característiques (marques de lloc, imatges, polígons, models 3D, descripcions textuals, etc) per a la visualització a Google Earth, Maps i Mobile, o qualsevol altre programari geoespacial de l'aplicació de la codificació KML. Cada lloc té sempre una longitud i una latitud.
- DAT: Aquests arxius DAT poden ser codificats en format de text pla, mentre que alguns arxius DAT s'ìmplementen amb especificacions de codificació binària.
La classificació basada en estrelles i desenvolupada per Tim Berners-Lee permet quantificar la qualitat tecnològica de l'open data, en funció del format utilitzat per a representar les dades.
És un esquema incremental on cada nivell inclou l'anterior.
- ★ Una estrella
-
- Dades o documents disponibles a la web en qualsevol format.
- Sota una llicència oberta no restrictiva.
- Format no estructurat.
- El conjunt de dades o document es pot visualitzar a la web però no processar automàticament.
Exemples: una imatge en format JPG o PNG, o un document escanejat en format PDF.
- ★★ Dues estrelles
-
- Dades o documents estructurats.
- Processables automàticament.
- Format propietari (no obert).
Exemple: un full de càlcul en format Microsoft Excel.
- ★★★ Tres estrelles
-
- Format estructurat i obert (no propietari).
Exemple: el full de càlcul en format CSV (valors separats per comes).
- ★★★★ Quatre estrelles
-
- Les dades poden ser referenciades amb adreces web persistents o identificadors de recursos uniformes (URI).
- S'utilitzen formats estàndards i oberts del W3C per a descriure semànticament la informació.
Exemple: representació en el model RDF (infraestructura de descripció de recursos) dels edificis d'un organisme públic, amb les seves dades de contacte i ubicació, dades atòmiques a les quals es pot accedir mitjançant adreces web (URI). També es podrien considerar certes APIs.
- ★★★★★ Cinc estrelles
-
- Dades enllaçades i descrites semànticament amb altres conjunts de dades externes per oferir context a la informació.
- S'estableixen relacions semàntiques entre la informació enllaçada.
Exemple: en el cas anterior, les descripcions de la ubicació dels edificis públics podria estar enriquida amb enllaços a la DBpedia (http://dbpedia.org). Amb aquests enllaços es podria incloure una descripció al detall de les localitats, regions, o països i així tenir accés de forma directa a informació socioeconòmica o toponímica d'aquests llocs.
L'excel·lència tècnica -cinc estrelles- s'aconsegueix quan les dades són enllaçades amb altres recursos a la web mitjançant mecanismes semàntics, que ofereixen una interoperabilitat plena entre diferents sistemes, i permeten una posterior reutilització molt més eficient.
Cada conjunt de dades té associat els seus propis termes d'ús.
Per defecte, els recursos publicats a Open Data BCN estan subjectes una llicència CC-BY 4.0, el que significa que es pot realitzar una reutilització de la informació (copiar, adaptar, processar, etc.) i distribuir-la amb la condició de citar l'origen de les dades.
Els temes i subtemes disponibles són les següents:
-
Població
- Demografia
- Societat i benestar
- Educació
-
Territori
- Habitatge
- Urbanisme i infraestructures
-
Ciutat i serveis
- Cultura i oci
- Transport
- Medi ambient
- Seguretat
- Turisme
- Esport
- Participació
- Opinió pública
-
Administració
- Sector públic
- Contractació
- Recursos humans
- Legislació i justícia
-
Economia i empresa
- Comerç
- Ocupació
- Ciència i tecnologia
Tanmateix, el catàleg de datasets està disponible en formats .csv, .rdf i .json, tots descarregables des de l'opció "API Catàleg" i també en el dataset "Catàleg de les dades obertes de l'Ajuntament de Barcelona - Open Data BCN".
L'atribució a l'origen de les dades es fa citant el seu origen de manera explícita, el portal Open Data BCN, de la següent manera:
En el cas de permetre codi HTML:
Aquest producte o servei fa servir dades procedents del portal Open Data BCN.
En el cas de només permetre text:
Aquest producte o servei fa servir dades procedents del portal Open Data BCN (https://opendata-ajuntament.barcelona.cat).
Per a descarregar un recurs d’un dataset, i sempre depenent del navegador utilitzat, caldrà utilitzar l’opció ‘Descarregar’ habilitada podent-se procedir principalment de 2 maneres:
- Clicant-hi a sobre i en aquest cas pot:
- Aparèixer una finestra emergent amb la selecció de l’acció a realitzar amb el recurs, ‘Obrir’ o ‘Guardar’.
- Efectuar-se la descàrrega directament, guardant-se el recurs en la carpeta configurada per a les descàrregues.
- Obrir-se una pestanya o finestra nova on es mostra el contingut del recurs. Per a guardar-lo, caldrà que amb el botó dret del ratolí es seleccioni l’opció ‘Guardar com’ i apareixerà una finestreta per guardar-lo.
- Prement el botó dret del ratolí apareixent així un desplegable on cal seleccionar l’opció ‘Guardar enllaç com...’
Fem notar que els recursos en format .wms i .wmts no tenen habilitada l’opció ‘Descarregar’ que queda substituïda per ‘Enllaç a URL’ i que cal tractar com s’indica a la FAQ: Com treballar un servei WMS ó WMTS des de l'Open Data BCN?.
Els fitxers CSV segueixen un format, la visualització dels quals dependrà de l’eina utilitzada. Si s’utilitza un editor de textos, les dades apareixeran en una sola línia i separades per comes. Per altra banda en la majoria de fulls de càlcul i eines similars detectaran automàticament el format o bé ofereixen opcions per presentar les dades en format de files i columnes.
El model RDF permet especificar metadades per descriure recursos de qualsevol tipus (físics o virtuals) a la web. Aquest model es pot representar en diferents formats i permet l'intercanvi d'informació entre sistemes automàtics
A títol d'exemple, el catàleg de conjunts de dades del portal Open Data BCN està representat en aquest format. Això serveix perquè altres iniciatives a nivell supranacional puguin processar i fer operacions afegir els seus continguts (p.e., l'European Data Portal realitza una agregació de catàlegs europeus a través de descripcions en RDF).
El format RDF/XML es pot obrir amb qualsevol editor de XML o de text com Notepad++.
El servei WMS definit per l'OGC produeix mapes de dades espacials referits de manera dinàmica a partir d'informació geogràfica. Amb aquest servei no s'obtenen les dades en si, sinó una imatge que permet la representació de les mateixes en format digital.
El servei WMTS, o servei de mapes tessel·lat, igual que el WMS, proporciona una imatge digital a partir de dades geogràfiques, però amb més alta velocitat de resposta, ja que parteix de col·leccions de tessel·les o porcions d’imatges ja pregenerades, a uns intervals d’escala.
L’enllaç a un servei WMS des de l’Open Data BCN no proporciona directament cap mapa sinó la URL d’un servei de mapes que opera amb l’estàndard WMS (Web Map Service). Aquest estàndard ha de ser consumit per un software GIS, com ara QGIS (lliure), que permeti connectar-se amb el servidor de mapes i navegar (desplaçaments, zoom...). Qualsevol altre GIS, com per exemple ArcGIS, Geomedi... son capaços de treballar amb WMS.
També poden ser tractats amb un geoportal web que ho permeti, com per exemple, el GeoportalBCN, el del Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, o qualsevol altre client web de mapes.
S'ha de tenir present que la visualització d'aquests serveis per escales superiors a 1:5000 pot estar inhabilitada.
Els recursos d'un dataset poden presentar les dades de diferents maneres.
En el cas del format WIDE, el concepte es representa a les files i es crea una columna per a cada valor que pot tenir. Per exemple si volem representar la 'Població dels barris de Barcelona' es crearia la fila per el concepte 'Població' i una columna per cada un dels barris.
el Raval | el Barri Gòtic | la Barceloneta | |
---|---|---|---|
Població | 47.489 | 14.734 | 15.104 |
En el cas del format LONG el concepte es presenta a les columnes i les files reflectiran els diferents valors. Amb l’exemple anterior, si volem representar la 'Població dels barris de Barcelona' es crearien columnes amb els conceptes 'Barri' i 'Població'.
Barri | Població |
---|---|
el Raval | 47.489 |
el Barri Gòtic | 14.734 |
La Barceloneta | 15.104 |
El format 'LONG' permet afegir nous valors de forma fàcil encara que pot ser menys intuïtiu visualment.
En els datasets georeferenciats s'indica el sistema de coordenades en que es publica la informació. Remarquem però, que els datasets que provenen de CartoBCN, indicat a la metadada 'Més informació' de la fitxa del dataset, es publiquen en el sistema oficial de referència ETRS89 (EPSG:25831), tret dels formats GeoJSON, GeoPDF i KML, que seguint el seu propi estàndard estan en WGS84. Tanmateix, els productes cartogràfics històrics es publiquen en el sistema ED50 (EPSG:23031).
Per convertir-les en coordenades UTM31 ED50 cal seguir el següent procediment:
1. Dividir-les per 1.000 (o posar un punt decimal a la tercera posició per la dreta)
2. Sumar-li 400.000 a les coordenades X (posar-hi un 4 davant)
3. Sumar-li 4.500.000 a les coordenades Y (posar-hi un 45 davant)
Per tant, com a exemple prenem aquestes coordenades amb format intern:
X:30733208, Y:88007542
I apliquem el procediment especificat anteriorment obtenim :
X = 30733208 / 1000 = 30733.208.
30733.208 + 400000 = 430733.208
Y = 88007.542 / 10000= 88007.542
88007.542 + 4500000 = 4588007.542