Open Data BCN. 13-05-2015 Parlar de periodisme de dades a Catalunya és fer-ho de Karma Peiró, membre de la junta de l’OKFN Spain i principal impulsora de la disciplina a casa nostra des de l’organització, entre d’altres, d’esdeveniments com les Jornades de Periodisme de dades, que arribaran a la seva tercera edició a Barcelona entre el 4 i el 7 de juny. Peiró, nomenada directora de Nació Digital el juliol de 2015, destaca el potencial de les dades per fer entendre la realitat, i es mostra convençuda que el periodisme de dades com a disciplina anirà a més, i que com ja va passar amb internet o les xarxes socials, els mitjans s’hi acabaran abocant.

Al teu bloc et defineixes com a periodista digital. Com ha canviat el periodisme a partir d’Internet?

El periodisme s’està transformant des del moment que Internet va entrar a les redaccions fa 20 anys. Però el que permet dir que tot canvia molt ràpid és l’arribada de les xarxes socials fa set anys perquè fa que la immediatesa i el temps real siguin un valor que no s’havia tingut en compte fins aleshores.

Cada vegada se sent a parlar més del periodisme de dades..

És una nova disciplina de la professió tot i que de fet sempre s’ha treballat amb dades. No s’inventa absolutament res. La gran diferència és que ara moltes d’aquestes dades, no totes, estan en obert i es poden trobar a Internet en bases de dades o formats de fàcil utilització. Abans es trobaven en documents, arxius i documentació que sempre s’havien de consultar en paper. I ara estan accessibles online.

Però ara hi ha un boom..

L’altra gran diferència és que han aparegut eines de visualització d’aquestes dades molt senzilles que han permès donar un gir en els darrers dos anys. Són més senzilles de fer servir i això fa que no només periodistes sinó altres professionals que han de treballar amb dades puguin explorar aquest terreny. A nivell comercial, institucional o informatiu es poden explicar moltes històries que fins ara quedaven reduïdes al paper. Ara es pot entrar en aquest terreny a poc a poc i de manera molt assequible.

Per ser periodista de dades cal tenir un perfil marcadament tecnològic?

Més que tecnològica, la barrera pel periodisme és de coneixement de disciplines que fins ara no s’havien considerat necessàries. Estadística, anàlisi de dades, disseny per fer infografies, etc. Són àmbits dels quals cal tenir coneixements mínims per poder fer una visualització.

I estem preparats?

Moltes coses s’estan fent sense aquest coneixement, i seria bo tenir-lo. Els periodistes hauríem d’estar aprenent estadística i infografia bàsica. No cal especialitzar-nos, perquè s’ha de treballar en equip, però sí entendre què està fent la part que fa les visualitzacions.

I les universitats?

Estan posant-s’hi. De fet, jo dono classes a la facultat de Comunicació de Blanquerna i estic introduint a alumnes de màster i grau. Però no podem oblidar que fa només tres anys que organitzem les jornades de periodisme de dades, que són el màxim exponent a Espanya quant a esdeveniment anual, i que fins al juny no tindrem llei de transparència catalana, i fa poc de l’espanyola, de finals de 2013. És un moviment que anirà a més segur.

Les dades per als periodistes han de ser una font com ho són els contactes?

Encara no sé si ho són a les redaccions però haurien de ser-ho.

També calen nocions de disseny. Una bona representació i visualització de dades és tan important com una bona feina d’investigació?

És bestial. Ho és tot. És la manera com faràs entendre al lector la feinada que l’equip ha fet anteriorment d’aconseguir les dades, que moltes vegades no són públiques, de netejar i analitzar un dataset de centenars o milers de fileres, i d’extreure una bona història de la manera més narrativa i comprensible possible. Hi ha una feina prèvia molt important, i la visualització és el darrer pas. Però és important tenir una visualització atractiva i que funcioni, perquè si falla, t’has carregat tota la feina.

Com canvia la feina a les redaccions?

El periodisme de dades requereix que per primera vegada es treballi en grups multidisciplinaris. No com fins ara, en què el periodista sol sortia al carrer, t’explicava, redactava i ho publicava al diari. Ara en tot aquest procés cal treballar amb programadors, dissenyadors i algun estadístic. Tot això planteja un doble repte: entendre que estàs treballant amb dades i entendre un llenguatge que no estaves acostumat. Sempre hi ha hagut una barrera entre programadors i periodistes, i ara és el moment de trencar aquesta barrera d’una vegada.

El valor afegit del periodista és la capacitat de construir el relat?

Sí, la narrativa. Un programador i un dissenyador junts poden fer una visualització fantàstica, però la part narrativa la continua fent el periodista. És el que té l’agilitat. Tots haurien de tenir la ment oberta per fer de tot, però cadascú especialitzat en la seva disciplina.

Com es materialitza la col•laboració entre professionals en l’àmbit de les dades?

Fa un mes vam celebrar una hackathon de dades amb Kosmopolis sobre la fam al món a partir del llibre de Martín Caparrós. Ens vam voler fixar com estaven les dades de fam a Catalunya i Espanya. L’equip guanyador estava format per un arquitecte, una científica, un programador i una periodista. Van sobtar els seus perfils, i la manera com van presentar la seva idea de reportatge de dades.

I com porten el seu treball?

Porten un mes treballant-hi, i d’aquí a poc podrem veure’l publicat a l’Ara. Estic seguint l’evolució de l’equip, i publicant el making-off de com van trobant i analitzant dades. És increïble les discussions que tenen entre ells i els seus diferents punts de vista. La combinació de quatre ments obertes de diferents disciplines és molt interessant.

La hackathon que comentes tenia un fort component social. Quin poder transformador tenen les dades?

Si et dic que hi ha molta fam al món, ja ho saps. No obstant, si et dic que 25.000 persones moren cada dia al món et quedes més frapat. I si et dic que la fam al món actualment equival a un holocaust i mig a l’any puges les celles i dius ‘hòstia!’. El mateix amb la fam a Catalunya, que és el que intenten representar. No és el mateix dir que hi ha fam oculta, que detallar la xifra de nens catalans que se’n van a dormir sense poder menjar res. Anys enrere quedava relegat a les pàgines d’economia però ara tenir dades a tot arreu permet prendre més consciència del tema que estàs parlant.

Com visualitzarem que el periodisme de dades anirà a més?

A diferència d’Estats Units i Europa, a Espanya s’està fent periodisme de dades des de les organitzacions ciutadanes més activistes com Civio, i no des de les redaccions, que és el que passa a Estats Units i Europa. Els pròxims anys les redaccions dels diaris veuran com un factor competitiu i de qualitat el poder demostrar amb dades moltes de les notícies que publiquen. Es crearan petits laboratoris o grups especialitzats dins les redaccions emulant els mitjans europeus i nord-americans. També veurem molta activitat ciutadana activista en temes de corrupció política o de transparència. Les dues potes, mitjans i ciutadania, aniran en paral•lel en l’ús de dades.

Què n’espereu del sector públic?

Ens agradaria que el sector públic fos el nostre aliat i fes una obertura de dades més àgil ja que en molts moments ha estat lenta, feixuga i travada. Internament és comprensible perquè una administració és gran amb molts departaments, organigrama i jerarquia, però cal buscar la manera. La ciutadania interessada en les dades està avançant en un ritme que l’administració no pot seguir.

Què caldria?

Més agilitat en l’obertura de dades en formats reutilitzables i trobar els mecanismes d’apropar-se a aquesta ciutadania inquieta que vol fer coses per causes activistes o empresarials. Però que no es limiti a l’àmbit empresarial només. La part activista i de mitjans també té rendiment.

Quina tasca fa la OKFN Spain?

L’Open Knowledge Foundation és una organització internacional sense ànim de lucre que opera a més de 35 països. Agrupa gent inquieta amb interès de treballar amb dades i coneixement obert. A Espanya és un grup de més de 70 persones, ben ubicades professionalment a l’administració, o en els àmbits privat o activista. Organitzem esdeveniments per donar a conèixer el coneixement obert i estàndards oberts de treball.

Entre d’altres, organitzeu les Jornades de Periodisme de Dades. Quin és el perfil dels assistents als vostres actes?

Una mica de tot, lligat a la contradicció del que està passant amb el periodisme de dades a Espanya en contrast amb d’altres països. Podries esperar que vinguessin els redactors dels mitjans més punters, però no, perquè o no coneixen l’existència de les jornades o no poden sortir de la redacció perquè seria invertir tres dies de formació i no s’ho poden permetre.. Hi ha periodistes que venen en el seu temps lliure a reciclar-se, periodistes freelance, algun estudiant amb inquietuds –encara pocs- i professionals d’altres àmbits que volen mesclar-se amb periodistes i programadors per crear coses noves.

Veurem mitjans exclusivament de dades?

No m’agrada fer futurologia però la tendència i el que vinc observant és que d’una banda els mitjans grans generalistes s’apuntaran a l’ús de les dades per competitivitat, perquè toca, com amb Internet l’any 1995 o les xarxes socials. I d’altra banda, l’especialització de mitjans digitals d’estructura petita de màxim deu persones especialitzats en dades. Ja estan sorgint projectes de petits laboratoris que comencen amb una beca. I anirà a més.

Un referent internacional?

El mitjà independent ProPublica. És un mitjà nord-americà que rep finançament perquè es faci periodisme d’investigació i de dades. Han guanyat dos Pullitzer i són un referent. Tindrem a un dels seus editors a les terceres jornades, Al Shaw, que ens ensenyarà els últims treballs que han fet. També destaca a nivell internacional la feina de l’ICIJ, amb els casos Offshore Leaks, ChinaLeaks, Luxembourg Leaks o Swiss Leaks, on en tot moment han perseguit evasions d'impostos des de paradisos fiscals i que impliquen tant a governants com a dirigents de grans multinacionals.

A nivell espanyol?

Destacaria el treball que està fent El Confidencial, que és un diari digital que fa dos anys que té dos periodistes, Jesús Escudero i Danielle Grasso, que són uns cracks i que van començar fent pràctiques. Ja són un referent.

I a casa nostra?

A nivell català m’agradaria destacar tot el que fa el diari Ara, que està destacant pel seu departament multimèdia i s’està posicionant molt bé amb idees molt fresques, com l’especial dels 400 gols de Messi. El mitjà Crític també vol apostar-hi. A les jornades de l’any vinent podrem mostrar exemples catalans molt interessants.