Open Data BCN. 30-03-2015 Pablo Martínez i Mar Santamaria són cofundadors de l’estudi d’arquitectura 300.000 Km/s, pioner a l’hora d’aplicar l’anàlisi de dades a l’urbanisme. Es van donar a conèixer en l’àmbit de la representació de dades amb el projecte atNight. Els seus mapes de dades sobre la realitat nocturna de Barcelona han estat reconeguts internacionalment, i han participat també a l’exposició Metròpolis Barcelona organitzada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Defensen la importància de representar la informació, i la seva utilitat en l’àmbit urbà.
Com neix l’estudi 300.000 Km/s?
Pablo Martínez: Vam començar com a estudi d’arquitectura, amb certa habilitat amb les eines digitals perquè ja com a arquitectes treballàvem en els àmbits del paisatge i la il•luminació respectivament, i vam començar a experimentar amb dades i ciutat. Vam trobar-hi una línia de treball de disseny urbà o d'anàlisi urbà amb dades. Ara tenim el despatx híbrid, amb una pota a la part antiga i una altra a la nova.
Mar Santamaria: Els últims dos anys el que hem fet és interrogar-nos sobre les eines que fèiem servir tradicionalment els arquitectes per dissenyar la ciutat. Amb un topogràfic i normes urbanístiques tenies poc coneixement del territori en què acabaves actuant. La idea és com podem donar una resposta més acurada amb les dades als reptes de la ciutat actual.
300.000 km/s hagués estat impensable fa 10 anys..
PM: Totalment! Ni nosaltres ens ho pensàvem. Quan vam començar ens vam plantejar si tenia sentit tot el que fèiem. Amb els primers mapes amb dades ens dèiem “no pots ser que els urbanistes no estiguin aprofitant això”. Quantes més eines de representació tinguis, coses més complexes podràs fer. Al principi vam començar amb Flickr fent plànols i van sortir coses interessants..
MS: Va ser una descoberta. Agafes totes les fotos de Flickr de Barcelona, les poses sobre un mapa i descobreixes que la xarxa de dades d'internet està estretament lligada al lloc i al territori.
El Flickr va ser el vostre primer contacte amb les dades?
PM: Sí, el 2010. L’api de Flickr és de les millors que hi ha hagut.
“La ciutat de nit està precàriament dissenyada i no l’estem projectant per com funciona en aquest temps nocturn”
D’aquí al projecte AtNight..
PM: Aquest projecte va ser un punt d’inflexió. L’interès del projecte parteix de la hipòtesi que hi ha moments de la urbanitat que no estan pensats. Pensem que la ciutat de nit està precàriament dissenyada i no l’estem projectant per com funciona en aquest temps nocturn. Volíem documentar la nit i per fer-ho recuperem experiments que havíem fet amb dades, amb Flickr, Twitter i altres xarxes.
MS: Cal destacar la importància que té l’activitat. Fins ara la ciutat només la podies dibuixar a través de façanes i no podíem saber com s’està organitzant. Fins al moment que portes un mòbil a la butxaca podem saber des d’on envies missatges i per tant com s’està utilitzant la ciutat.
El projecte va evolucionar a mapes de dades..
PM: Amb això volíem intentar veure allà on l’ull no podia arribar a veure. Durant el dia sí es pot veure on hi ha activitat, però de nit vas a cegues. I amb les dades ho podem veure. A Internet totes les interaccions queden registrades.
Pot ajudar a transformar la realitat?
PM: A mesura que se t’obre la possibilitat de representar coses, també se t’obre la capacitat d’actuar sobre aquestes coses. Si puc conèixer bé allò sobre el que puc actuar, hi podré actuar. I amb el disseny nocturn no sabem sobre què estem actuant.
Per què Barcelona?
PM: Tots els experiments els fem amb Barcelona, coneixem la ciutat i sabem si l’experiment està fallant.
I el següent pas?
PM: Ara farem alguna cosa a Madrid.
MS: Ens agradaria poder comparar amb Londres o altres grans ciutats. Estem en contacte amb diversos grups d’investigació semblants però que no ho aborden de la mateixa manera que nosaltres.
PM: D’equips que cartografien dades n’hi ha molts però coses similars tampoc tantes. A on hi ha un bon equip fent coses similars és a Londres.
Pablo Martínez i Mar Santamaria a l’entrada de l’exposició Metròpolis Barcelona
Quina sortida comercial té la vostra feina?
PM: Té sortida per a l’administració. Per conèixer millor com funciona la ciutat per a la qual treballen.
MS: Ara hem participat a l’exposició de l’àrea metropolitana. Hem fet el mateix experiment d’atNight però amb més dades i aplicat a un territori més ampli. Es descobreixen funcionaments i lògiques que fins ara no s’havien pogut convertir en un dibuix i generar una hipòtesi de treball.
Dades representades sobre un mapa..
PM: Serveix per confirmar intuïcions. Les de l’exposició són dades molt bàsiques, però mai les havíem pogut veure amb aquest detall. Part de la informació ja la teníem, com el cadastre, però si no es pot representar, si no es veu, és com si no la tinguéssim.
MS: Per exemple, té molt de valor saber la propietat horitzontal i vertical. T’explica molts fenòmens urbans. Una informació que si no es veu fa molt més difícil incidir en les polítiques de gestió dels edificis.
Quines dades us agradarien?
PM: L’energia. És fonamental per parlar d’activitat. La informació dels fanals permetria saber on està il•luminat i simular la informació de l’energia. Amb atNight 2 volem parametritzar l’activitat i veure si és correcta. Necessitem el consum elèctric.
Alguna altra informació?
PM: També ens interessa el preu del sòl i el lloguer del sòl. Són dades que valdria la pena que l’ajuntament capturés i compartís. Té un valor ciutadà: que el mercat s’equilibri de manera correcta, i que sigui just.
Què buscàveu amb el projecte Big time BCN?
PM: Tenim un peu al món de la restauració. Fem classes al Màster de Restauració de Monuments de la UPC i trobàvem a faltar una eina àgil per consultar el patrimoni de la ciutat, un mapa que digués ràpidament la categoria i tipologia. No pot ser que el patrimoni no estigui a disposició de manera àgil. L’eina d’ara triga a carregar-se i la imatge no és entenedora.
En què consisteix la vostra proposta?
El nostre projecte és molt senzill. No és un mapa que tingui moltes coses. És senzill, no hi ha anàlisi ni cap algoritme. Volíem que fos àgil perquè quan ho fas àgil, la gent s’hi enganxa. El funcionament és xulo.
“A mesura que se t’obre la possibilitat de representar coses, també se t’obre la capacitat d’actuar sobre aquestes coses”
Com pot ajudar el Big Data a prendre decisions?
MS: És un terreny incert. Encara queden deu anys.
PM: No hi ha tant big data com es diu. El Big Data és acumular dades brutes, a diferència de l’estadística. És preguntar per una qüestió tangencial a una base de dades. Per exemple, mirar el consum d’aigua per saber l’hora de despertar-se o el seguiment d’un partit de futbol. Al cap i a la fi no hi ha tantes empreses que acumulin dades en brut com per poder-hi treballar.
I el seu ús en l’urbanisme?
PM: Tenim molta informació a nivell de cadastre que per ser analitzada necessita eines de Big Data. Cal fer clústers, veure patrons de comportament i desenvolupar un cert tipus d’anàlisi propi del big data. Això donarà un dibuix de la ciutat que ens revelarà coses. L’urbanisme l’hem de refer des de dins. Caldrà detectar quines dinàmiques estan passant a la ciutat.
Com sumeu energies amb altres perfils professionals?
PM: És molt útil quan apareixen camps híbrids de coneixement. Anem a tots els actes que podem. Els periodistes de dades, per exemple, ens han ensenyat molt.
MS: Ens ha ajudat molt entendre el relat que es pot fer amb les dades. Estan acostumats a tractar amb fonts de dades, i hem après molt amb ells.
Una reflexió extensiva a la vostra professió..
MS: En els darrers anys la professió d’arquitecte més tradicional s’ha adonat que necessita altres professions per complementar la feina. Nosaltres cadascú hem evolucionat el nostre perfil, i cal trobar complementarietat.
Us vau trobar amb dificultats?
PM: Ens ha costat molt trobar confiança en allò que fem. Vam demanar moltes beques i al final no hem trobat cabuda a la universitat perquè no s’investiga segons el seu criteri. En canvi, hem trobat molt bona acollida fora del país. Hem anat a explicar el projecte a tot arreu.
MS: Per una banda amb l’administració va costar, però veus que té voluntat i ara ens hi sentim còmodes. És dins la pròpia disciplina que hem trobat més crítiques i incomprensió. Sorprèn que estiguis obrint una línia de recerca que s’està fent a llocs com el MIT o l’UCL i que aquí costi tant.
Però hi ha més professionals treballant amb dades..
MS: Els periodistes de dades són un estímul. I la gent d’Urban Beers. I altres companys arquitectes. També administracions com l’àrea metropolitana o l’Ajuntament de Barcelona que s’atreveixen a fer certs encàrrecs on hi ha una part important d’anàlisi de dades. Això és que anem per bon camí.
Añadir nuevo comentario
Inicie sesión o regístrese para comentar