Eixos.cat és un observatori econòmic digital basat en dades geogràfiques de qualitat. Pioners en l’ús de dades obertes, l’empresa Plànol.info elabora estudis de mercat sobre l’activitat econòmica i comercial de les ciutats. El 2014 han llançat l’informe Eixos sobre la situació del comerç català, i està a punt de veure la llum l’app Eixos Mobile. En parlem amb el seu fundador, David Nogué, i amb Carlos Carrasco, soci de la companyia.

En què consisteix el projecte?
DN: Eixos neix el 2011 com a observatori econòmic digital. Oferim respostes a preguntes que es fan els agents econòmics al territori: on poso el meu punt de venda, què passa al voltant del meu negoci, quins eixos comercials hi ha als barris de la ciutat o a on hi ha una millor penetració del sistema de pagament electrònic.

Ja porteu temps treballant amb les dades..
DN: Nosaltres fa deu anys que treballem amb infraestructures de dades. El que ara es coneix com a Open Data té més de moda, de concepte encunyat per un polític, però es basa en la infraestructura de dades. Eixos des del seu naixement comparteix dades amb la infraestructura de dades espacial de Catalunya. Som reutilitzadors i proveïdors de les administracions públiques.

Què són les infraestructures de dades?
DN: Segueixen la lògica d’un club social: cadascú s’identifica, diu què fa i a partir d’aquí sorgeix la col•laboració. No seria lògic tornar a fer i mantenir les dades que ja existeixen i sí, en canvi, arribar a un acord.

"La localització és important i mai es té suficient informació"
Com treballeu les dades?
DN: Cada font s’ha d’estudiar i veure quina és la millor manera de combinar-la i agregar-la. En el cas de l’Índex de Dotació Comercial que generem -quants comerços hi ha per cada 100 habitants- necessitem saber quants comerços hi ha a una zona en termes absoluts i la població que hi ha al barri, districte o secció censal. Nosaltres fem el comptatge, classificació i geolocalització de tots els comerços, i en el cas de Barcelona, la població ens la proporciona l’Ajuntament via Open Data. Creuem aquestes dades i sabem si hi ha prou servei comercial en un barri o bé es tracta d’una ciutat dormitori.
CC: Amb la reutilització de dades és molt important l’estandardització de dades, formats i definicions, no només dins la ciutat sinó també entre ciutats, perquè si munto una solució perfecta però amb uns formats concrets i vaig a la ciutat del costat i tenen un altre sistema, no serveix. Facilitaria molt l’expansió d’empreses reutilitzadores de dades un ens que obligués a les ciutats a posar-se d’acord a una estandardització de formats i continguts.

Com valoreu l’expansió dels portals de dades obertes?
DN: Si et sumes a la moda, però malament, et gastaràs diners i no obtindràs resultats. Tots els ajuntaments tenen el mateix problema, tret de Barcelona, que és suficientment gran i ja justifica que per exemple algú es dediqui a fer aplicacions de transport. La majoria d’ajuntaments que estan fent Open Data no aconseguiran fer res amb les dades si no s’impliquen amb una estratègia d’infraestructura. I un ajuntament sol no pot generar una infraestructura. Això ha de venir de dalt.
CC: També cal tenir en compte la qualitat vertical dels datasets, a nivell de desagregació. Quan més desagregat possible, millor, i si algú necessita agregar, ja ho farà. Preservant tots els temes de seguretat i confidencialitat. Al prendre la decisió d’obrir un comerç, per exemple, la variabilitat entre un carrer, el paral•lel i el següent és molt gran. La Rambla del Poblenou té molta activitat econòmica, els paral•lels encara, però els tercers ja estan morts. I estan tots al mateix barri!

Vosaltres treballeu amb dades de diverses ciutats..
DN: Des d’Eixos hem aconseguit crear un estàndard. Això permet fer tasca d’observatori econòmic perquè podem definir indicadors que funcionen en diverses ciutats i permeten comparar i reconèixer en un mateix patró situacions diferents. Ens permet des de llançar una app que funcionarà en la major part dels municipis catalans a fer l’informe Eixos 2014, amb gairebé 200.000 establiments censats a tot Catalunya. Podem dir el percentatge de cada municipi de Catalunya de locals comercials ocupats versus el total de locals comercials disponibles. Però per fer això has de crear infraestructura abans, i crec que no s’hi posa prou l’accent.
CC: Si interpretes Open Data com un tema de transparència és complicat mesurar l’èxit de la iniciativa. Si fas servir Open Data per generar activitat econòmica a la ciutat topes amb el problema que si no ets una megaciutat, el mercat no és prou gran excepte si passes a treballar directament per a l’administració.

Amb quin àmbit geogràfic treballeu?
DN: Tenim dades de tot Catalunya, ciutats espanyoles (Madrid, Sevilla, Màlaga, València) i portugueses (Porto, Lisboa), que actualitzem un cop per any. El nostre negoci d’observatori econòmic guanya sentit i es fa més eficient quanta més cobertura geogràfica té. Estem mirant d’ampliar la cobertura geogràfica i crear un índex internacional de ciutats. Requereix esforç inversor però estem segurs que el resultat donarà un rendiment suficient per justificar la inversió. Volem fer el salt a altres ciutats europees, Brasil i Estats Units.

És ambiciós..
DN: Sobre un plantejament d’infraestructura és possible. Vinc perseguint aquest projecte més de 10 anys, i ara comença a donar els fruits amb esforç, inversió i capacitat de patiment.

Com valoreu la tasca de l’administració?
DN: Cal invertir els recursos no només en inversió publicitària per donar a conèixer el projecte, que és bo i necessari, sinó també en la estandardització i integració de dades amb altres municipis. Barcelona té molta capacitat de lideratge però l’ha de potenciar i ara hi ha una oportunitat amb el pla general metropolità.

Quin paper ha de jugar Barcelona?
DN: La tasca que fa Barcelona en Open Data és remarcable i positiva. L’Ajuntament ve subministrant a la infraestructura de dades espacials de Catalunya des de fa anys. El paper de Barcelona com a tester d’aplicacions és innegable, perquè el següent client podria ser París en el marc del circuit d’smart cities.

"L'informe Eixos referma el model de comerç català"
I d’aquí al món..
DN: Hi ha l’oportunitat real de fer coses importants aquí a Barcelona. L’observatori econòmic mòbil de Barcelona serà el primer del món i moltes ciutats voldran tenir el mateix a casa seva. És la gran oportunitat quan ve el Mobile World Congress i l’Smart City Expo.

Com neix Eixos?
DN: Eixos és un invent de Plànol.info, una consultora de solucions geogràfiques. Vam desenvolupar el visualitzador web de mapes per mòbil de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, i vam anar decantant-nos cap a un servei especialitzat d’informació econòmica. Però vam veure que no n’hi havia prou amb visualitzadors de mapes bonics. Si no tens informació de qualitat, no és suficient. Això ens va portar a preocupar-nos per la captura de les dades. A més, a mesura que evolucionava Google Maps, molts dels serveis que oferíem no tenien sentit.

Què hi pots trobar?
DN: Tots els negocis que hi ha en planta baixa comercial a Barcelona: 70.000 locals comercials censats, classificats i geolocalitzats. Tenim un percentatge d’encert amb la realitat molt alt: quan acabem de fer la cerca al voltant del 90-95%, i al cap de dotze mesos, al voltant del 70%. Qualsevol altra font de dades que no sigui d’inspecció de dades té una fiabilitat inferior al 50%.

Quines conclusions pràctiques heu tret de la vostra cerca?
DN: En temps de crisi la gent té la sensació que tot va molt malament, i a vegades no és exactament així. Una de les conclusions de l’informe Eixos 2014 és que el comerç català resisteix la crisi, i per tant referma el nostre model de comerç. A Madrid o a Lisboa hi ha moltes diferències. Aquí hi ha una densitat comercial molt gran i una estructura comercial enorme.

I se’n surten?
DN: La mitjana d’ocupació de locals a Catalunya és del 81%, que vol dir que de cada deu locals com a mínim vuit estan ocupats, i això està bé perquè la línia vermella està al 80 i per sota ja hi ha desertificació comercial. No ens podem adormir, i hi ha crisi de consum, però si es fan les accions de dinamització adequades la mitjana de Catalunya és positiva.

Quins són els vostres productes estrella?
DN: El 2014 hem llançat l’informe anual i l’aplicació mòbil. Més que incorporar novetats en forma de noves plataformes, estem treballant l’ampliació de l’àmbit geogràfic. Volem internacionalitzar el servei i que estigui disponible a qualsevol ciutat europea. L’informe, que va sortir al juliol, volem que com a mínim tingui freqüència anual. I quan puguem semestral, com ho fan els britànics.

I Eixos Mobile?
DN: De moment hem creat l’aplicació bàsica i l’hem de posar a l’App Store. Farem seguiment dels usuaris, i el següent pas serà obtenir informació de retorn. Buscarem que hi hagi networking entre usuaris i fer un treball d’intel•ligència col•lectiva amb totes les experiències dels usuaris que hagin localitzat situacions d’oportunitat.

Com feu el treball de camp?
DN: A oficines som vuit persones, i tenim col•laboradors geogràfics. A Madrid vam comptar, per exemple, amb el suport de 25 persones, la major part geògrafs de la universitat. El personal propi quan cal ens arremanguem i també anem a capturar dades al carrer. Amb aquesta sistemàtica, hem fet Lisboa amb una setmana i Barcelona amb vuit. És un sistema que podem exportar a qualsevol banda del món.

Treballeu amb nous sistemes de captura dades?
DN: N’hem incorporat dos de nous. Un per comptar usuaris de mòbil a través de tecnologia GSM amb l’empresa suïssa DFRC que permet connectar-nos a les antenes instal•lades als terrats i comptar tots els usuaris que hi ha en una zona. I amb un partner suec, Roadroid, podem determinar l’estat de manteniment d’un paviment en funció de les vibracions que fa quan hi passa el sensor.

Què en fareu d’aquesta informació?
DN: Classificarem els principals polígons d’activitat econòmica de l’àrea metropolitana, i al gener publicarem una primera classificació sobre quins polígons s’assemblen més a un parc empresarial i per tant el metre quadrat val més, i quins són de logística, que vol dir que pràcticament només hi passen tràilers i el preu del metre quadrat val poc. Això permetrà establir uns indicadors fiables per a un inversor que vol aterrar a Barcelona i revaloritzar l’oferta de parcs empresarials, i farà posar les piles a moltes administracions.